La història

Aquest muntatge teatral narra la història de La Fossa de Can Maçana o Els Fets de Súria, quan la mitjanit del 9 de febrer de 1939, nou republicans civils, acusats de rebel·lió i sedició, van ser traslladats de la presó de Manresa per ser afusellats a Can Maçana, al peu de la muntanya de Montserrat. Havien estat detinguts sense acusacions polítiques clares. Un d’ells va sobreviure, va poder escapar i explicar el que va passar.

Mort a les Cunetes és un homenatge als nou republicans represaliats i afusellats per les seves idees:


Joan Badia Ibarz

Amadeu Casserres Gassó

Jaume Claret Sató

Lluís Fàbrega Planas

Josep Nin Porta

Camil Pujol Playà

Maurici Sivila Alsina

Juli Zegri Assens

 

Se llevaron los ocho presos a las 9 de la noche en camión, diciéndoles que los llevavan a Barcelona para juzgarlos, pero al llegar en un recodo, desviaron de carretera y en vez de ir a Barcelona los dejaron en Collbató; allí fusilados sin hacerles justicia ni nada! Esto dicho por uno que se encontró; también a estele tocó la bala, pero la herida no fué de muerte, y supo resistir sin quejarse del daño que le hacia,hasta que hubo marchado el camión de los criminales, entonces se levantó, se secó la sangre que lebajaba mejilla abajo, los tocó todos haber si por fortuna habia alguno de vivo, asegurándose bien de ello, se marchó tapandose muy bien con el abrigo de un compañero alli estirado, luego fué a curarse en una casa de campo. (…) la verdad es que el dia 10 de Febrero al bajar a Manresa para dejarles la comida ya no los encontramos , y más nos hace sospechar esta terrible verdad, al dejar las mantas y otro compañero dejar la ropa toda,con el tabaco, tanto como les gustaba fumar. (Dietari de Teresa Sivila i Rovira)

La fossa comuna amb aquests vuit afusellats encara no ha estat localitzada a dia d’avui i és per això que l’espectacle també és un reconeixement moral i públic a aquestes persones que van morir per les seves idees. Un homenatge a totes les víctimes de la repressió feixista .

Una repressió sistemàtica, on intel·lectuals, sindicalistes i polítics del bàndol derrotat van ser empresonats, torturats o executats (la majoria sense judici previ), o bé desapareguts en fosses comunes, en cunetes, que encara no han estat exhumades. Més de mig miler de vençuts van ser obligats a emprendre el camí de l’exili, i a molts, els hi van ser confiscades les seves propietats que mai han estat restituïdes. L’objectiu final era clar: eliminar físicament qualsevol mena de dissidència política futura i implantar la ideologia oficial.

 

 

Reportatge d’Àlex Casanovas. “Els 8 de Can Maçana”, 2018.

La guerra inacabada“, coproducció de TV3, Som batabat i el suport del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Docuficció presentada per Antoni Tortajada, que explica cinc històries que hi ha darrere d’aquestes fosses. Una d’aquestes històries reconstrueix els “Fets de Súria”.

Bibliografia:

Fàbrega, Albert (2005). Mort a les Cunetes. Angle Editorial, Manresa.

Cortès, Toni (2017) “La Capsa de fusta“, Anoia Diari, 20/07/2017

Estrada, C. [coo.], López de Vergara, M. [coo.] (2016). Jaume Ollé: Diari d’un embocat. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Guixà-Mabras, Pere (2015). Fent memòria amb un vell republicà. Barcelona: Marrè Edicions.

Guixà-Mabras, Pere (2009). Nosaltres, els que vàrem perdre. Barcelona: Marrè Edicions.

Guixà-Mabras, Pere (2012). Calaix de sastre. Barcelona: Marrè Edicions.

Guixà-Mabras, Pere (2010). Abans que me n’oblidi. Barcelona: Marrè Edicions.

Sivila i Rovira, Teresa (1939). Dietari

Bibliografia complementària:

Aguilar, P. (1999). “Memoria histórica y legados institucionales en los procesos de cambio político”. Revista Internacional de Filosofía Política, 14, 31-46.

Oltra Puigdomènech, J., & Gassiot Ballbé, E. (2006). Memòria tècnica de l’actuació a la fossa comuna del 1939 a Can Maçana. Direcció General de Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.

Sallés, N.; López-Madrid, J. M. (2008). Les fosses de la memòria: per què cal desenterrar la història? El Prat de Llobregat: Rúbrica.

Solé, Q.(2008). Els morts clandestins. Les fosses comunes de la guerra civil a
Catalunya (1936-1939). Catarroja-Barcelona: Afers.

Solé, Q. (2013). ” Fosses comunes de la Guerra Civil espanyola al segle XXI: estat de la qüestió a Catalunya i aproximació a les publicacions a l’Estat espanyol“. Índice Histórico Español.

Recursos d’interès:

Associació per a la recuperació de la memòria històrica de Catalunya (ARMHC)

Associació Memòria i Història de Manresa. Memòria.cat

Llistat de Fosses Comunes localitzades a Catalunya. Departament de Justícia, Generalitat de Catalunya, Dades obertes [Dades geolocalitzades]

Innovation and Human Rights. Base de dades sobre la Guerra Civil i el franquisme, especialment de víctimes i persones represariades

Maria Arnal i Marcel Bagés (2017). 45 cerebros y 1 corazón. 45 cerebros y 1 corazón. Barcelona: Fina Estampa